dimecres, 21 de maig del 2008

Fer comentaris al blog

L'altre día algú em deia "volia deixar-te un comentari a un post i no vaig poder".

Em sembla que us haureu de registrar primer a www.blogger.com, i aleshores autentificar-vos amb el vostre usuari i password, i accedir a fer comentaris.

Com funciona Google, i el Català a Europa

I et preguntaras qué tenen a veure les dues coses, suposo... Doncs que avui aplicaré i explicaré un dels criteris que fa servir el motor de cerca de Google per a assignar importància a les pàgines web, i per tant fer-la apareixer en les primeres posicions dels resultats de la cerca.

És, senzillament, comptar el nombre de pàgines que tenen un link que porta a una pàgina determinada. Si la gent linka cap a una pàgina determinada, és considera que la pàgina és rellevant, i que per tant ha d'estar en les primeres posicions del resultat d'una cerca (un altre dia ja parlarem de "com d'enganyable" és aquest criteri, cerqueu "miserable" per exemple i ja veureu que us surt).

I per a posar en pràctica això, aqui va el link a la pàgina no oficial en català del Parlament Europeu: http://www.europarl.cat/parliament/benvinguda1.php És una versió en català de la pàgina del Parlament Europeu, traduida per un particular (gràcies, traductor), clavada a la oficial. I com que el català té el reconeixement que té a Europa, la volen tancar. Jo com que no hi puc fer gaire cosa més, me'n faig ressó, i us la linko aquí.

Si no us funciona el link, malament, vol dir que ja l'han clausurat. Si us funciona, endavant, feu-li una visita. Serà el millor argument per a que es repensin el tancar-la.

Jo seguiré explicant als meus companys de feina francesos, alemanys, i d'arreu del món, que el meu nom es pronuncia "Carlas"...

diumenge, 11 de novembre del 2007

Bloguejo Ergo Existeixo (sic)

Sembla que aquí comença la versió 2.0 de mi mateix... finalment m'he engrescat a crear el meu bloc, i en un moment d'audàcia li he posat un titol ambiciós: Guia Digital per a Pares Analògics, i més reptes.
I és que ara com ara no vull escriure per escriure, si no que aixó pugui ser útil. Aquest és un tema que fa temps que vull tractar, perque crec que quan comparteixi el (poc) que sé, acabaré aprenent dels altres, i tots plegats serem (o ens sentirem) una mica menys ignorants tecnològicament .

Jo sóc pare pre-clik de dos campeolones que són post-clik, i em veig en el repte, com tants altres, de no quedar-me despenjat. I a voltes no sé on trobar la informació, bàsica i entenedora, de qué és un gadget o l'altri...
Sóc pre-clik perque vaig crèixer abans de que el clik del ratolí fos omnipresent (els playmobils ja existien, i continuen :-), i ells són post-clik perque han vingut no sé si amb un pa sota el braç, però sí amb un ratolí a la mà.

D'altra banda, sóc de l'opinió que en totes les èpoques educar als nanos ha estat un repte per als pares, i que sempre hi ha hagut un salt generacional. A nosaltres el repte ens el porta l'acceleració tecnológica que vivim, sumada a altres acceleracions i centrifugacions com la social, climàtica, económica, etc. En fi, no podem badar.

I una manera de tenir parada l'orella a qué és el més nou a internet i a aquesta societat de la informació pot ser, per exemple, subscriure's als posts de http://www.ditades.com/ d'en David Boronat. El seu darrer post titulat com aquest missatge ha estat el que m'ha empés, finalment, a arrencar el meu bloc, no fos cas que jo no fos pas, i no ho sabes...